Les nostres activitats s’estenen per tot el territori de la comarca de la Garrotxa, situada al nord de Catalunya, a la conca alta del riu Fluvià, les capçaleres de la Muga i la riera d’Amer i de Llémena.

La Garrotxa està formada per dos sectors ben diferenciats: l’Alta Garrotxa muntanyosa, gairebé deshabitada, on predominen els elements naturals i els paratges feréstecs, i la plana agrícola i industrial, amb diversos nuclis de població entre els quals es troba la capital, la ciutat d’Olot.

Gairebé la meitat de la superfície comarcal està legalment protegida. És una comarca on la població està molt concentrada en una àrea petita però actualment registra un lleuger creixement principalment a causa de la immigració estrangera.

La Garrotxa té un nivell de vida superior a la mitjana de Catalunya gràcies a la diversificació de l’economia. L’agricultura ocupa un 3,7% de la població activa i la indústria un 38,5%, dues dades superiors a la mitjana catalana. La indústria és diversificada, hi ha poca incidència de la construcció i l’activitat turística està principalment relacionada amb el Parc Natural.

El paisatge dels voltants d’Olot és valorat i apreciat des de fa dècades. A finals del del segle XIX, va ser la temàtica central de l’escola de pintura coneguda com l’Escola d’Olot.

La sensibilitat envers la protecció del paisatge està força arrelada entre la població local i va ser la mobilització popular a favor del paisatge el fet que va accelerar la protecció legal de la zona volcànica.

La zona volcànica de la Garrotxa, amb quaranta cons volcànics, colades de lava i altres manifestacions eruptives, és un lloc únic a la península Ibèrica per a l’estudi dels fenòmens volcànics. Per aquesta raó, l’any 1982 es va declarar Parc Natural.

El Museu dels Volcans, situat en una antiga casa senyorial, permet conèixer les causes i característiques del vulcanisme.

La vegetació està integrada en el paisatge urbà. A l’inici del segle XX s’urbanitza l’eixample Malagrida seguint el model de ciutat-jardí anglès. El projecte olotí, executat només en part, consisteix en la urbanització d’un conjunt d’avingudes i places arbrades que han permès acostar la natura a l’interior de la ciutat.

El riu Fluvià ha estat un dels principals motors econòmics de la ciutat d’Olot i dels municipis veïns, com Sant Joan les Fonts.

Les seves aigües es van aprofitar des d’antic com a font d’energia per als molins i, posteriorment, per a les fàbriques. La presa i el molí fariner de Sant Roc són un testimoni d’aquesta llarga tradició que va tenir el seu màxim exponent en l’ús de l’aigua per a la indústria tèxtil.

L’elevada fertilitat dels sòls volcànics ha fet que les valls que envolten Olot hagin tingut històricament una important activitat agrària, actualment en recessió a causa del creixement urbà i industrial.

Fins a mitjans segle XX un carrilet de via estreta unia Olot a Girona i al port de Sant Feliu de Guíxols. Des del 1997 el recorregut és una via verda destinada al passeig a peu o en bicicleta.

Envoltada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Olot s’estén al llarg de la vall del Fluvià i del Riudaura, en un conjunt de barris que s’uneixen amb els pobles del voltant formant un continu urbà.

L’Alta Garrotxa és un espai protegit que en les últimes dècades ha incrementat notablement la seva massa forestal a causa de la despoblació i de l’abandonament del carboneig, l’agricultura i la pastura. Aquestes activitats tradicionals han estat substituïdes progressivament per un incipient turisme rural i esportiu.

Els cons volcànics de Montolivet, Montsacopa i la Garrinada, situats enmig d’Olot, juntament amb el riu Fluvià han condicionat la forma de la ciutat.

La Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs singular situat sobre un terreny volcànic planer de baixa altitud. El paisatge de la caiguda de la fulla s’ha convertit en una atracció turística cada tardor.